El primer projecte miceli s’ha estat desenvolupant al Lluçanès, una bioregió situada en un altiplà al centre de Catalunya formada per 13 municipis. Concretament, des de Miceli hem estat treballant a la Torre d’Oristà, una localitat del municipi d’Oristà.

Per posar-vos en context, ja fa un temps que el Bisbat de Vic i la Càtedra del Món Rural col·laboren en el projecte Rectories Vives, una iniciativa que té l’objectiu de donar un nou ús a les rectories del territori que estan en procés de deteriorament. I una de les rectories escollides per formar part d’aquest projecte és la de la Torre d’Oristà. La Rectoria de la Torre d’Oristà és un edifici adjacent a l’església de Santa Maria de la Torre que, tot i la seva llarga vida, encara es troba en un bon estat de conservació. Al llarg de la història ha estat un espai molt utilitzat per la comunitat, amb multiplicitat d’usos i de possibilitats degut a les seves grans dimensions.

El paper de Miceli en tot aquest projecte ha estat dinamitzar un procés participatiu al poble per legitimar, a través de totes les veus de la comunitat, quin ús ha de tenir aquest rectoria. Un procés totalment alineat amb el que promou la nostra cooperativa: governança descentralitzada, cogestió d’infraestructures, intercooperació, custòdia… amb l’objectiu final de generar resiliència territorial i comunitària.

Però… com ho hem fet?

Com a primera passa, vam idear una enquesta per conèixer més sobre el passat i el present d’aquest històric espai. També, a través d’aquesta enquesta, vam intentar esbrinar els principals reptes del territori pels vilatans i vilatanes i vincular-ho amb si creien que, en un futur, la rectoria podia donar resposta a algun d’aquests reptes. Una enquesta que va intentar aconseguir el màxim de participació del poble, identificar el sentiment que tenen els vilatans d’aquell edifici, identificar quins usos interessarien més a la comunitat, identificar quin percentatge de persones es voldria involucrar en el procés posterior de les taules de treball.

Resultats de l’enquesta

L’enquesta va tenir una participació elevada, contant que va respondre gairebé un 20% de la població de la Torre d’Oristà. Cal destacar que hi ha una paritat segons gènere de les respostes i que en relació amb el grup d’edat que van contestar hi ha una homogeneïtat dels grups d’edat, en excepció del grup d’edat més jove on va costar més d’arribar.

A grans trets, l’enquesta recull que gran part de la població té un sentiment d’estima pel lloc on viu i una vinculació familiar amb el territori, que la rectoria en un passat va tenir una connotació d’espai compartit per la comunitat. També podem observar que actualment, la rectoria es veu com un espai ple d’oportunitats, però amb un Bisbat que ha de reactivar l’edifici, convertint-lo en un espai per la comunitat i el territori. L’enquesta també reflecteix que qui ha de decidir el futur dels usos de l’edifici ha de ser la gent del territori i que la rectoria ha de tenir un paper que inclogui un espai obert dedicat a la comunitat. Un 43,6% dels enquestats van voler seguir en el procés participatiu per dir-hi la seva.

Reptes i necessitats

Per anar al futur, abans, cal pensar en els reptes i les necessitats de la comunitat i del territori. És per aquest motiu que tant en les enquestes com en la primera trobada participativa, es va indagar de forma col·lectiva en quines són les principals necessitats i els principals reptes del present:

• L’accés al producte local i a queviures frescos.
• La mobilitat i la connectivitat.
• La manca d’un espai per Puig-Ciutat.
• L’expressió cap a l’exterior de la identitat i el potencial de La Torre.
• La fuga de talent.
• La dinàmica de centralització del territori.
• La falta d’espais de trobada diversos a la comunitat (infantils, de socialització, permanents…)
• L’accés a l’habitatge per la gent del territori.
• L’envelliment de la població i les cures.
• L’accés a la terra, relleu agrari i nova pagesia.
• La custòdia actual dels espais naturals del territori.

Primera trobada participativa: un espai que doni resposta a les necessitats de La Torre!

A la trobada participativa es van fer grups de treball, generadors de propostes que donessin respostes a les necessitats prèviament identificades. Es van treballar un total de 13 propostes que es socialitzen seguidament:

• L’habitació de la cultura.
• Que no s’enriqueixi l’església.
• Espai cultural.
• Habitatge/ Alberg.
• Un espai obert per generar activitat al poble.
• La botigueta (part I).
• La botiguera i l’espai Puig-Ciutat (part II).
• Coworking.
• Centre d’interpretació temàtic virtual amb el concepte de Puig-Ciutat.
• Un únic habitatge condicionat a l’ús, la cura i el finançament de l’espai.
• Escola / acompanyament familiar.
• Centre de Dia per la gent gran.
• Espai lúdic infantil.

Quan parlàvem de futur també començava a emergir una restricció molt potent, arrelada amb el sentiment de pertinença i comunitat: el benefici real per la població i la necessitat d’arribar a un acord amb el Bisbat on, els beneficis del projecte, nodreixin realment al poble.

Segona trobada participativa: primer espai d’indagació col·lectiva!

Durant la segona trobada participativa realitzada a finals de novembre de 2022, on hi van participar unes 20 persones del poble, es va posar a sobre la taula, 3 mapes físics de «La Torre». Es van recollir les propostes generades durant la primera trobada participativa i es va proposar a les participants, que els ubiquessin sobre els espais físics de la Rectoria. Va ser un espai cocreatiu inicial, que va donar lloc a una idea emergent sobre la que continuar treballant.

Una de les principals conclusions va ser que l’espai era prou gran per a acollir a la diversitat de propostes que emergien de la població, i que això donava lloc a possibles retroalimentacions i connexions entre elles. La segona conclusió, era que la població havia de tenir un rol de decisió clar, en el projecte i que, per tant, era necessari reconèixer la seva legitimitat a l’hora de decidir sobre el procés de rehabilitació de l’espai, fos a través d’una associació o a través de la constitució d’algun mecanisme de participació vilatana, com un Consell de Poble.

Tercera trobada participativa: segon espai d’indagació col·lectiva!

Finalment, es va fer una tercera trobada participativa al gener de 2023, en la qual hi van participar més de 40 persones de diverses edats del poble, incloent joves i gent gran, una trobada festiva i en certa manera, de retorn.

La rectoria té tres plantes, i la proposta és que:

• • Planta baixa:
    • Interior: hi hagi un espai de Museu / botiga Puig Ciutat, que en un futur tingui relació amb les noves tecnologies, inspirat amb un petit «Cosmocaixa». Que tingui interrelació en un espai possible de «mini comercialització / intercanvi de productes locals i de proximitat», que estigui en relació amb la botigueta del poble. A més, que hi hagi un espai ludicoinfantil pels infants i la gent gran. Aquí queda un debat obert: si s’aposta per l’evolució d’una proposta de «centre de dia rural per la gent gran», o per un espai únicament d’infants i famílies.
    • Exterior: En els porxos, es pot habilitar una aula de treball de Puig Ciutat amb accés directe a l’aigua. A més, es
      contempla la idea de dinamitzar un espai d’horta a l’exterior.
  • Planta del mig: es contempla la possibilitat que esdevingui realment un espai polivalent on hi hagin diversos espais que revitalitzin l’activitat econòmica, creativa i artística del poble: es parla d’un laboratori de Puig Ciutat, un espai de coworking rural (3-4 places), una sala polivalent, un local d’ssaig pels músics locals, la possibilitat d’un espai famílies / infants i, un espai de magatzem, per les entitats. En aquest punt cal valorar la possibilitat de fer espais realment polivalents capaços de donar resposta a les necessitats reals de la població.

• • Planta alta: Es contempla la possibilitat que l’edifici el sostingui una o dues persones que visquin a la mateixa rectoria. Per aquest motiu, la proposta és que la sala de dalt hi hagi un habitatge per una o dues persones amb les característiques bàsiques d’un habitatge. A més, es contempla la possibilitat que hi hagi també, un espai d’un petit alberg (d’entre 5 -6 places) per acollir voluntariats puntuals que s’acostin per donar un cop de mà al projecte.

La creació d’una estructura de governança comunitària

Es va decidir crear una estructura de governança comunitària anomenada “El Consell de la Rectoria” un espai de presa de decisió comunitària sobre aquelles decisions que afecten a la Rectoria, a la comunitat i al territori, i el seu procés de desenvolupament i potencial.

Aquest òrgan farà possible texir les aliances necessàries per restaurar la Rectoria de La Torre i teixir les aliances necessàries amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i amb el Grup d’Acció Local de la Catalunya Central, entre altres.

Impulsa:

Finança:

Amb el suport de: