El Collsacabra és una bioregió situada a cavall entre la comarca d’Osona, Garrotxa, la Selva. Té una extensió total de 142 km2. Limita a l’oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i a l’est amb la vall d’en Bas i Les Planes d’Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d’Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l’integren hi ha l’Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera, Rupit i Pruit. 

El Collsacabra està vivint un moment de canvi. El 2018 és va iniciar el projecte Collsacabra Viu, un projecte que treballa per millorar la qualitat de vida dels habitants del Collsacabra i del seu entorn natural.

El projecte comença amb les primeres reunions amb els 3 alcaldes del Collsacabra (Esquirol, Rupit i Pruit i Tavertet) i amb acompanyaments d’experts per tal de valorar quin procés és vol seguir per tal de decidir el futur del Collsacabra.

L’objectiu del projecte és “Aconseguir que la gestió del Collsacabra es fonamenti en un model propi, orientat al benestar conjunt de la població local, de la seva qualitat de vida i de la singularització del territori a partir dels valors locals; un model consensuat amb la població local, concertat amb el sector privat, les entitats i els col·lectius, amb unitat de criteris i una cooperació lleial, transparent i permanent”.

Un escenari desitjat compartit per tota la població del Collsacabra, amb les següents fites comunes:

• un territori habitat amb gent saludable i feliç
• un paisatge equilibrat, saludable, resilient, bell i silenciós
• una població arrelada, amb fort sentit de pertinença i responsabilitat

A causa de la situació pandèmica de la COVID-19 s’inicia un procés participatiu el 2021 per tal d’assolir els objectius plantejats.

Un procés que consta de dues fases:

• 1a fase: es llencen unes enquestes a la població on es demanen qüestions sobre el present i el futur.
• 2a fase: es duen a terme 4 taules de treball: Taula persones i comunitat, Taula territori i sostenibilitat, Taula economia i qualitat de vida i Taula patrimoni i cultura.

Aquesta fase finalitza el dia 10 de juny amb una jornada de presentació de les conclusions del procés participatiu. La voluntat dels ajuntaments, en aquell moment, és tirar endavant un pla estratègic del Collsacabra per tal d’aterrar les conclusions que es van aportar durant el procés participatiu.

És en aquest impàs entre el procés participatiu i l’inici de la redacció del pla estratègic del Collsacabra on des de Miceli.Social és vol fer incidència aportant una mirada disruptiva en la creació d’aquest document. S’aposta per impulsar una trobada d’agricultors/es, ramaders/es, productors/res, comercialitzadors/es i restauradors/es aglutinant així elo sector primari, secundari i terciari del territori, de la terra al plat, per fomentar el coneixement intern i afavorir sinèrgies transversals entre els sectors que derivin en una millora de l’economia local des de la perspectiva de l’economia social i alhora fer més resilient el territori davant dels canvia que vénen. Per poder assolir aquest objectiu és duen a terme les següents accions:

• Relació amb l’administració: Una de les preocupacions del sector és que les relacions amb l’administració són lentes i farragoses. Els tràmits burocràtics ofeguen l’activitat del món rural i les tramitacions sovint ocupen un temps difícil de conciliar amb l’activitat productiva. Agilitzar aquests processos i millorar els punts d’entesa i cooperació sembla ser un dels punts clau a treballar.
• Necessitat de coneixement entre els agents locals: Hi ha una necessitat, manifestada per gran part dels assistents, de major coneixement entre els diferents agents del territori. Es tracta de fer xarxa entre els agents del territori.
• Intermediaris: El teixit productiu del territori rural veu el valor dels seus productes supeditats a les dinàmiques del mercat que sovint venen marcades pels interessos dels intermediaris, així que trobar dreceres entre el productor i el consumidor sembla una de les solucions per valorar el producte i fer més curt el camí de la terra al plat.

• Problemes de relació amb l’administració: Indagar com les administracions locals poden regular (per exemple l’especulació…), vetllar per la pèrdua hectàrees davant la demanda de superfície solar o trobar una forma jurídica que permeti al sector interlocutar amb l’administració i tenir incidència política o fins i tot contractar un gerent comunitari que gestioni els tràmits més confusos.
• Necessitat de coneixement entre els agents locals: Parlar amb Consell Comarcal per fomentar el producte local als menjadors escolars, fer un estudi de viabilitat per a un escorxador/obrador compartits al Collsacabra, conèixer projectes inspiradors com “Territori de Masies” al Solsonès, crear una base de dades/fitxa dels diversos “agents”, “redefinir” Mercat de la Terra.
• Intermediaris: Recollida d’informació, conèixer-nos i establir un punt logístic, ja creat o de nou. Fomentar el consum dels productes del Collsacabra amb Collsacabra.